Ai! La misèria ens farà feliços

En un món dominat per la IA, quatre antics intèrprets de renom s’han convertit en tècnics d’escenari: els robots els han pres el lloc. Què passarà quan una de les màquines es negui a sortir a escena per representar el seu paper? Què passa quan un robot no vol actuar?

La intel·ligència artificial i els robots han pres el control de la majoria de les professions, i el teatre no n’ha estat l’excepció. De fet, ja no queden humans als teatres; fins i tot el públic és una barreja d’humans i robots, de manera que les sales mai estan buides ni són depriments. 

Només queda un petit racó humà, un residu professional, una rèmora, un eco de què era el teatre: quatre actors, dues dones i dos homes, que en algun moment van destacar als escenaris, s’han vist desplaçats per màquines que interpreten els papers amb una precisió perfecta. Ja no tenen feina a l’escenari, però sí entre bastidors: s’han convertit en regidors i tècnics d’un teatre que, en aparença, continua funcionant com abans, però que ha deixat de tenir ànima. 

Ells assisteixen les màquines, les netegen, les guarden; són l’assegurança humana d’un món perfecte. La imperfecció que fa més exacta tota la maquinària lluent de la intel·ligència artificial que domina l’entreteniment. L’obra transcorre en aquest espai fosc i limitat darrere de l’escenari, als camerinos i a l’àrea tècnica, on els quatre actors es veuen obligats a enfrontar-se a una nova realitat: formar part d’un teatre sense actors. 

Aquesta nit, els robots interpretaran La vida es sueño de Calderón de la Barca. Els regidors, en homenatge a les seves èpoques daurades, interpreten en la seva petita habitació El gran teatro del mundo, perquè és l’obra de la qual encara recorden la lletra. De sobte, un problema: un dels robots no vol actuar. Un dels humans l’ha de substituir, però no se sap la lletra. Comença el petit teatre del món, el del fracàs, el de la por, el de ser reemplaçat per màquines o per persones, però ser reemplaçat, al cap i a la fi.

Fitxa artística
Autoria i direcció: Gabriel Calderón 
Traducció: Joan Sellent 
Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero 
Disseny d’escenografia i il·luminació: Laura Clos, Closca 
Disseny de vestuari: Ariadna Parra 
Disseny de so: Ramón Ciércoles 
Cap tècnic: Pere Capell - AP7 Projectes tècnics 
Regidoria: Roser Puigdevall 
Tècnic de llums: Enric Alarcón 
Tècnic de so: Marcel Ferrer 
Maquinista: Koko (Lluís Nadal) 
Ajudanta de direcció: Martina Cabanas 
Ajudant d’escenografia: Sergi Cerdan 
Producció executiva: Macarena García 
Una producció de Temporada Alta i Teatre Lliure  

Durada: 120 minuts